CAMBIA, TODO CAMBIA

“Cambia,todo cambia”, diu la cançó. Diguem que no tot, però que alguna cosa i fins i tot molt sí, que canvia. I concretament a la Nostra Amèrica, en aquesta Pàtria Gran dels nostres encants i desencants, de les lluites i martiris dels nostres avantpassats (i avantpassades).

En pocs mesos hem viscut, i encara vivim, autèntiques sacsejades polítiques, amb uns governs diferents, populars, disposats a obrir espai al poble a “las alamedas” de la vida pública, cap a una democràcia que no ho sigui gaire formalment, sinó també ètnicament, culturalment i econòmicament.

Deu anys enrere, per exemple, ens hagués semblat una bogeria, imaginar Evo Morales presidint la pàtria plural de Bolívia. El seu govern i altres governs ja conquerits, o a punt d’una probable conquesta, signifiquen per a la Nostra Amèrica una alternativa històrica. Un indi, un obrer, un militar rebel, dues dones ocupen el poder. Potser no són governs perfectes, però són “uns altres” governs. L’elit de sempre, venuda als imperis successius, comença a ser desafiada per països i governs que exigeixen dignitat, sobirania i futur.

Cap gest de dignitat no es perd. A Centreamèrica, més concretament, hauríem de mantenir viva i purificada la memòria de tantes persones que van ser i que continuen sent poder alternatiu, política popular, utopia que segueix sent utopia però que ja ens exigeix i ens possibilita ser el que volem ser: una Pàtria Gran de moltes pàtries agermanades en somnis de justícia, de llibertat, de pau real.

“Algo cambia” a la Nostra Amèrica

Pere Casaldàliga, juny 2008