MIRADES AMB COMPROMÍS

Un viatge continuat per la solidaritat i la revolta

Des de molt jove he intentat participar en moviments col·lectius i en les lluites contra els sistemes injustos establerts i poc participatius.

El novembre del 84, vaig fer el primer viatge a l´ Amèrica Central: Nicaragua.
Anteriorment havia viscut uns anys de lluita antifranquista, del 66 al 77, deu anys de creure i treballar per la implantació i consolidació d'una constitució democràtica. Aquesta constitució havia de recollir l'esperit de lluita dels homes i dones que van defensar la república i els ideals democràtics dels lluitadors antifranquistes.
La decepció del model democràtic vigent fa que busqui un espai de treball per a la revolta esperada i no consolidada. I així vaig decidir dedicar el meu temps personal, professional i col.lectiu, i les meves vacances, a conèixer realitats socials que tinguessin un trencament polític i social amb el model en què vivia, el món occidental. Volia continuar una activitat social i política coherent amb la meva ideologia, dins del món global en què visc.
El primer viatge fou a Nicaragua per observar les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys de dictadura somozista. M´havia informat amb intensitat i passió sobre la revolta del sandinisme que volia impulsar uns nous valors humans i configurar un nou model d'organització democràtica, en defensa dels drets dels humils. Els seus fonaments eren tres: economia mixta, pluralisme polític i no- alineament.
Aquesta nova forma de democràcia es basava en la lògica de les majories, que són els humils, i lluitava contra l'ordre econòmic mundial que alimenta la dictadura de la misèria.
Els EUA han frustrat arreu del món tot intent de canviar, democràticament i revolucionaria, formes injustes de la democràcia formal occidental, utilitzant la violència, les guerres directes o de baixa intensitat i el terrorisme d'estat per impedir canvis que perjudicarien els seus interessos.

Aquest primer viatge em va provocar un xoc de realitats desconegudes i em va marcar la forma d'interpretar el món on vivia.

Al llarg d'aquest viatge continuat, que des d’aquell primer no ha cessat, per Nicaragua, El Salvador, Guatemala, el Marroc i Chiapas he trobat una gran família, tant aquí, com en els països que he conegut. Persones compromeses, solidàries, revolucionàries, amb les mirades brillants i esperançades en el somni que tot és possible amb la lluita i l'esforç col·lectiu d'un poble, d'un grup, d'una associació, per a la justícia, la dignitat, la llibertat i la revolta del món actual.

Cada viatge, cada experiència m'han permès recordar les mirades dels ulls interrogants de les persones que he conegut. Com miralls del seu interior, s'hi reflecteixen tots els seus dubtes, les seves necessitats de comunicació, els seus sentiments d'alegria, de temor, d'estimació, d'il·lusió, d'esperança, de somnis, de tristesa, de sorpresa, d'amistat, de sofriment i, sobretot, la serenitat de les mirades que han acompanyat el meu xoc de realitats.

Amb el pas del temps, en la meva vida, he trobat revolucions fracassades, amics perduts, esperances trencades, il·lusions volàtils, amors acabats, espais buits, paus només parlades, impulsos estèrils, dubtes constants... però també, en les mirades de la gent que he conegut, he trobat revolucions possibles, amics retrobats, esperances noves, il·lusions reals, amors vitals, espais plens, paus treballades, impulsos renovats i certeses constants.

Aquest escrit vol ser una reflexió personal sobre els records viscuts. No recull ni totes les vivències viscudes, ni tot el que he après, ni el que m'ha donat tothom qui he conegut.

Avui el meu compromís social i polític està centrat en la lluita contra les injustícies i la dignitat de les persones, en els camps dels drets humans, de l’ecologia, de l’urbanisme, de la immigració i principalment en el projecte d´ ASSOMVIC, projecte engrescador, obert, compromès i revolucionari, en què la força de la societat civil pot impulsar noves formes de reflexió i lluita per un món més just.

Sempre en la vida de les persones existeix un passat, un present i un futur. Jo crec en un futur, en el qual el compromís de tots farà possible la revolució per un altre món.

"La revolució és un somni permanent"
"La utopia és l'incentiu que millora la realitat"
Perdoneu el meu atreviment per aquesta reflexió; és un petit record per a les moltes persones que he conegut i amb les quals he compartit les meves vivències. Gràcies per permetre'm viure i creure que un altre món és possible.

Josep Cullell. Vic, gener 2003

La legislación nicaragüense sobre violencia intrafamiliar y sexual


En 1992 se promulgó la Ley 150 en la cual se sancionan las conductas que
afectan la integridad física, psíquica, moral y social. La red de mujeres
contra la violencia elaboro un ante proyecto de ley para sancionar la
violencia intrafamiliar a fines de 1996, que este fue aprobado mediante la
Ley 230.

Ley 230
La Ley tipifica como delito las lesiones psicológicas y establece medidas
de seguridad y deroga el delito de adulterio.

A pesar de haber avanzado en la tipificación de las conductas relativas a
la violencia intrafamilar y la protección de las víctimas, la legislación
aún no es suficiente y esto se refleja en la aplicación de la misma.

La Ley 230 no protege a la víctima de una agresión cometida por una
persona que no habita la misma casa.

La violencia contra el patrimonio no es reconocida y, por ende, no se
protege los bienes a la víctima.

Las lesiones psíquicas se establecen usando el mismo parámetro de las
físicas.

No se asegura a la víctima asistencia psicológica sostenida ni existe
sistema gubernamental que posibilite la rehabilitación del agresor.
La falta de recursos económicos de la víctima limita que la misma le dé
seguimiento a la causa.
En la casa de la Mujer de Somoto en el año 2001, en relación al tema en
Mención, se atendieron los siguientes casos.

Lesiones Físicas: 100
Lesiones psicológicas: 130
Estupro: 6
medidas de seguridad: 60

para un total de 326 casos, los cuales en la medida de las posibilidades y
los escasos recursos económicos y materiales con los que contamos les dimos respuesta satisfactoria.

Martha Irene Carrasco.
Somoto enero 2003