Dades extretes de la pàgina web del Banc Mundial (http://www.worldbank.com/) i l'Institut Nacional d'Estadística (http://www.ine.es/) referents a l'any 1.999.
CATALUNYA -PIB per càpita 15.468 dòlars
Població 6.147.610 habitants
NICARAGUA - PIB per capita 469 dòlars - Deute extern 6.372 milions de dòlers
població 4'9 milions
GUATEMALA -PIB per càpita 1.622 dòlars. -Deute extern 4.061 milions de dòlars
Població 11,1 milions
EL SALVADO-RPIB per càpita 2.000 dòlars-Deute extern 3.705 milions de dòlars
Població 6,2 milions
HONDURES -PIB per càpita 857 dòlars -Deute extern 5.356 milions de dòlars
Població 6,3 milions
COSTA RICA -PIB per càpita 3.670 dòlars-Deute extern 4.182 milions de dòlars
Població 3,6 milions
PANAMÀ -PIB per càpita 3.414 dòlars- Deute extern 5.633 milions de dòlars
Població 2,9 milions
ESPANYA -PIB per càpita 12.708 dòlars
Població 39.852.651 habitants
MÉS BASE PER L'AGERMANAMENT - setembre 2000 - MIQUEL NOGUER BAU
Més base per l'Agermanament
Fa dos anys i mig, en Josep Cullell em va parlar per primera vegada de Somoto. A través d'en Xevi Bardolet m'havia assabentat que un grup de gent de Vic estava muntant alguna cosa semblant a una ONG i la proposta em va semblar interessant. No tant per la idea d'anar pel món a fer el bé sinó per la novetat que suposava per mi poder ajudar a arrancar de zero una organització petita però que treballés sobre el terreny. i, tampoc ens hem d'enganyar: la idea de viatjar a Nicaragua hi va tenir un pes molt important.
I va funcionar. Els que vam anar al primer viatge a Somoto I'estiu de I'any 98 en vam tornar il·lusionats i amb moltes ganes de fer coses. Des de lIavors, alguns han continuat participant activament a la comissió i en l'organització de projectes; d'altres han deixat la comissió i alguns altres fem el que podem. A I'assemblea general d'aquest diumenge no crec que haguem de marcar-nos grans objectius ni preveure canvis importants a curt termini. Alguns em replicareu que ja tenim uns quants dies d'história, però jo entenc que encara no estem prou madurs com per fer grans passos.
Ara cal afiancar I'agermanament, donar nos a conèixer i implicar rnés: persones
en el projecte. I com s'aconsegueix aixó? Parlant de coses concretes. Crec que la millor manera de vendre'ns és a través de campanyes concretes i d'actuacions puntuals. L'agermanament serà la suma d'aquests projectes. No hi ha millor manera d'engrescar algú a participar en un projecte solidari com el nostre que explicant-Ii qui en serà el beneficiat, si cal amb noms i cognoms.
La campanya d'informació a les escoles és una molt bona idea per fiancar 'agermanament, ja que els nens saben a qui envien la carta, els problemes que
té i coses de la seva vida. Els fa veure que darrera de la pobresa hi ha persones amb noms i cognoms que, en el fons no són tan diferents a ell. També és molt interessant la campanya de personalització d'ulleres, ja que tothom que participa a la comissió pot saber qui es beneficiara d'aquestes ulleres i per quina raó les ha demanat. Aquests són els grans avantatges de treballar en una organització petita com la nostra. Pero s'ha de fer més. 1, a parer meu, el nou pas· ha d'incloure que més gent pugui anar a Nicaragua per potenciar la nostra presencia allí. No ens hem de transformar en una agencia de viatges, pero tampoc tallar les ales a qui mostri interès en conèixer Somoto i fer-hi alguna tasca que des de la comissió es consideri positiva.
Crec que la simple presencia sobre el terreny ens pot ajudar a motivar-nos més a tots
plegats a continuar treballant per Somoto.
La millor manera que veig per aconseguir que aquesta presencia sobre el terreny es faci efectiva i sigui útil és implicar-hi la Universitat de Vic.
No tant la institució en sí com el seu alumnat i professors. Donar-nos a conèixer entre el professorat ens serviria perquè poguessin tutelar treballs de recerca i projectes de final de carrera que tinguessin Somoto com a objecte d'estudi. Si aconseguíssim que cada any la UV pogués promoure un grup de treball per anar a Nicaragua ens permetria mantenir un contacte permanent i recollir material i documentació abundant sobre Somoto.
A més, ens acabaria aportant més gent a la comissió de Vic, ja que de tots és sabut que la millor forma d'involucrar-se en resoldre un problema és haver-lo viscut.
Miquel Noguer Bau - Setembre 2000
Fa dos anys i mig, en Josep Cullell em va parlar per primera vegada de Somoto. A través d'en Xevi Bardolet m'havia assabentat que un grup de gent de Vic estava muntant alguna cosa semblant a una ONG i la proposta em va semblar interessant. No tant per la idea d'anar pel món a fer el bé sinó per la novetat que suposava per mi poder ajudar a arrancar de zero una organització petita però que treballés sobre el terreny. i, tampoc ens hem d'enganyar: la idea de viatjar a Nicaragua hi va tenir un pes molt important.
I va funcionar. Els que vam anar al primer viatge a Somoto I'estiu de I'any 98 en vam tornar il·lusionats i amb moltes ganes de fer coses. Des de lIavors, alguns han continuat participant activament a la comissió i en l'organització de projectes; d'altres han deixat la comissió i alguns altres fem el que podem. A I'assemblea general d'aquest diumenge no crec que haguem de marcar-nos grans objectius ni preveure canvis importants a curt termini. Alguns em replicareu que ja tenim uns quants dies d'história, però jo entenc que encara no estem prou madurs com per fer grans passos.
Ara cal afiancar I'agermanament, donar nos a conèixer i implicar rnés: persones
en el projecte. I com s'aconsegueix aixó? Parlant de coses concretes. Crec que la millor manera de vendre'ns és a través de campanyes concretes i d'actuacions puntuals. L'agermanament serà la suma d'aquests projectes. No hi ha millor manera d'engrescar algú a participar en un projecte solidari com el nostre que explicant-Ii qui en serà el beneficiat, si cal amb noms i cognoms.
La campanya d'informació a les escoles és una molt bona idea per fiancar 'agermanament, ja que els nens saben a qui envien la carta, els problemes que
té i coses de la seva vida. Els fa veure que darrera de la pobresa hi ha persones amb noms i cognoms que, en el fons no són tan diferents a ell. També és molt interessant la campanya de personalització d'ulleres, ja que tothom que participa a la comissió pot saber qui es beneficiara d'aquestes ulleres i per quina raó les ha demanat. Aquests són els grans avantatges de treballar en una organització petita com la nostra. Pero s'ha de fer més. 1, a parer meu, el nou pas· ha d'incloure que més gent pugui anar a Nicaragua per potenciar la nostra presencia allí. No ens hem de transformar en una agencia de viatges, pero tampoc tallar les ales a qui mostri interès en conèixer Somoto i fer-hi alguna tasca que des de la comissió es consideri positiva.
Crec que la simple presencia sobre el terreny ens pot ajudar a motivar-nos més a tots
plegats a continuar treballant per Somoto.
La millor manera que veig per aconseguir que aquesta presencia sobre el terreny es faci efectiva i sigui útil és implicar-hi la Universitat de Vic.
No tant la institució en sí com el seu alumnat i professors. Donar-nos a conèixer entre el professorat ens serviria perquè poguessin tutelar treballs de recerca i projectes de final de carrera que tinguessin Somoto com a objecte d'estudi. Si aconseguíssim que cada any la UV pogués promoure un grup de treball per anar a Nicaragua ens permetria mantenir un contacte permanent i recollir material i documentació abundant sobre Somoto.
A més, ens acabaria aportant més gent a la comissió de Vic, ja que de tots és sabut que la millor forma d'involucrar-se en resoldre un problema és haver-lo viscut.
Miquel Noguer Bau - Setembre 2000
DECLARACIÓ DE PRINCIPIS- setembre 2000 - ASSOMVIC
L'Agermanament Solidari Somoto - Vic, ASSOMVIC, és un moviment social que respon a la preocupació que compartim un grup creixent de persones d tots els àmbits i edats davant de la situació de marginació i pobresa absolutes que viuen gran part dels pobles del món; una situació que és producte de l'opressió cultural i econòmica de societats agressores com les occidentals
Davant d'aquesta realitat, i com a primer pas, gent del carrer hem dicidit sumar esforços i treballar per promoure un agermanament cibil i solidari entre les persones que viuen a Somoto i a Vic.
El nostre objectiu és que a través de l'aproximació progressiva dels dos pobles, Nicaragua i Catalunya, i d'un intercanvi social i aprenentatge mutus poguem demostrar a tothom i, especialment, a les dones i homes que ens governen, que el món que tots volem, sense excepcions, és el món de la solidaritat, el món de la convivència i el món de la tolerància; en definitiva un món per a tothom.
Assomvic, setembre 2000
Davant d'aquesta realitat, i com a primer pas, gent del carrer hem dicidit sumar esforços i treballar per promoure un agermanament cibil i solidari entre les persones que viuen a Somoto i a Vic.
El nostre objectiu és que a través de l'aproximació progressiva dels dos pobles, Nicaragua i Catalunya, i d'un intercanvi social i aprenentatge mutus poguem demostrar a tothom i, especialment, a les dones i homes que ens governen, que el món que tots volem, sense excepcions, és el món de la solidaritat, el món de la convivència i el món de la tolerància; en definitiva un món per a tothom.
Assomvic, setembre 2000
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
