La cooperació i solidaritat internacional no s’ha de basar, únicament, en una col·laboració econòmica entre institucions; per tal que tingui sentit, s’ha de veure recolzada per una base social que hi sigui participativa, de la coneixença mútua dels pobles als que aquelles institucions representen, fent de la col·laboració un aprenentatge recíproc de valors socials diversos que reforcin l’idea de convivència, front un món global de desigualtat i injustícia.

La col·laboració institucional entre l’Ajuntament de Vic i l’Alcaldia de Somoto ja fa temps que camina i ha fet una evolució des de la primera visita d’en Manuel Maldonado i el recolzament a diversos projectes, fins a la signatura, l’any 1999, d’un conveni de col·laboració per quatre anys, que l’any vinent expira. Potser per això ara és moment per a una reflexió, veient com els projectes inclosos en el marc del conveni entre les dues institucions s’han anat complint, i com l’aleshores incipient coneixement i participació dels ciutadans de Vic en aquesta idea de cooperació s’ha anat consolidant.

Dins del marc del conveni s’ha establert una pauta de col·laboració que prima, en primer lloc, l’habitatge, un dret bàsic constitucional al nostre país i totalment desatès a les poblacions de Nicaragua, com Somoto. També cada any, s’ha procurat recolzar un petit projecte social i un altre d’ajuda al desenvolupament, alternant sempre l’àrea rural i urbana, per tal d’intentar no deixar oblidada una estructura dual tant marcada a la societat nicaragüenca.

Els resultats ens poden satisfer ja per a ells mateixos en quant a projectes executats, però el que encara esdevé més encoratjador per seguir en aquesta línia de cooperació és la creixent base social que, tant a Vic com a Somoto, participa d’aquesta idea. Un progressiu coneixement de la població d’ambdues ciutats, ha establert un pont de connexió i de col·laboracions personals i/o professionals entre els dos pobles, tant a nivell individual, com pel que fa a entitats i associacions. Així l’ajuda econòmica establerta a nivell institucional, s’ha vist reforçada amb ajudes més puntuals i concretes de la població de Vic cap a la de Somoto, amb les visites dels nostres conciutadans a aquella ciutat i també amb l’aportació recíproca que aquella població nicaragüenca ens mostra de pervivència de valors socials malgrat el seu marc de precarietat econòmica i total manca de les comoditats a les que molts de nosaltres estem habituats.

L’apropament entre aquestes dues ciutats, una catalana i l’altra nicaragüenca, ens revela un món divers, de desigualtats i molt desequilibrat en quant a paràmetres econòmics, que ens ha de permetre tant com a ciutadans i com a col.lectiu, no sols la conscienciació de la nostra pròpia entitat de poble, sinó també la de convivència de la diversitat i la cooperació i solidaritat front a la polarització imposada pels desequilibris econòmics.

Per desgràcia, la recent sequera que pateix Nicaragua juntament amb altres països de Centreamèrica, col·lapsa greument els cultius tradicionals i suposa una situació de fam per a un milió de pagesos. En concret, a Nicaragua, el Programa Mundial d’Aliments (PMA), calcula en trenta-dues mil sis-centes les famílies afectades per la fam. I si prenem en consideració les dades objectives del Deute Extern i el PIB d’ambdues nacions, la situació és realment vergonyant. Mentre a Espanya el PIB per càpita és de 2.350.995,-ptes a Nicaragua es situa a 86.837,-ptes i si el Deute Extern és 0 per Espanya, el de Nicaragua es situa a 1,2 bilions de pessetes.

Per acabar voldria, doncs, encoratjar a la població de Vic a conèixer i participar d’aquesta idea de cooperació com un dels gestos més dignificants que podem tenir.

Jacint Codina i Pujols, Alcalde de Vic - setembre 2001