Què vol dir per vostè la solidaritat?
La solidaritat, per mi, vol dir el sentiment d’una persona, d’un grup de persones, que, moguts per un sentiment de justícia social, intenten millorar les condicions d’una altra persona o d’un altre grup de persones. Això és la solidaritat.

Com es poden combatre les desigualtats que crea el sistema econòmic mundial?
Només es poden combatre amb la unió de tothom, sense tenir en compte colors polítics ni condició de raça de cap tipus, perquè tots plegats podem combatre aquesta desigualtat que hi ha. Així com el món està globalitzat, nosaltres també ens hem de globalitzar, amb la solidaritat, amb aquesta unió global, podrem combatre els problemes que comporta la globalització mateixa. Cal transformar i hem d’anar transformant des de les persones, fins a les comunitats i a la societat en si mateixa.

Considera que l’agermanament Somoto-Vic ha ajudat els ciutadans més necessitats?
Se’ns dubte. Considero que l’agermanament de Vic està ajudant perquè hi hagi una transformació al municipi de Somoto. I no només en l’aspecte econòmic i social, sinó també en la relació entre persones, que és el més important.

Creu que el model de la doble via institucional i de societat civil plantejat per Asomvic és vàlid?
És un model importantíssim, perquè als nostres països en vies de desenvolupament quan hi ha canvis polítics les relacions també canvien, però amb aquesta doble via no ho fan, continua la relació entre la societat civil de cadascun dels països, dels municipis, dels departaments de la zona. Aquest model és molt important per consolidar una solidaritat, una relació, uns lligams duradors en el temps i en els diversos colors polítics.

Quin paper hi juga, l’alcaldia, en l’agermanament?
En aquest moment jo no puc dir quin paper hi juguen. Quan jo era alcalde sí que hi jugava un paper molt important, perquè caminàvem cap a una descentralització del municipi, de manera que es poguessin descentralitzar, a la vegada, aquestes organitzacions civils i socials, per tal que aquesta relació no desaparegués d’un dia per un altre. L’alcaldia hi ha de jugar un paper important, perquè com que parlem de dues vies de solidaritat, hi ha d’haver una coordinació, una relació estreta entre l’alcaldia municipal i l’organització social.

Pensa que la ciutadania de Somoto té prou coneixement de l’agermanament Somoto-Vic?
La majoria no en té prou coneixement. Per això s’ha de divulgar més l’actuació d’Asomvic de Somoto, perquè de vegades només queda en les famílies que han rebut el benefici, però la població en general té molt de desconeixement del que és Asomvic. Cal divulgar-la més, a través dels mitjans parlats, escrits i televisius, mitjançant els líders de cada comunitat rural i dels barris. Per aquestes vies s’ha de donar a conèixer tot el que fa l’agermanament Somoto-Vic pel municipi.

En aquests moments, en què ens trobem davant d’un model econòmic cada cop més agressiu, com creu que s’ha d’enfocar la solidaritat?
S’ha d’enfocar d’una manera diferent, perquè estem lluitant contra el pitjor model que hi ha hagut en tota la història de la societat, per això s’ha d’enfocar des d’un altre punt de vista. Ara no només s’ha de lluitar per resoldre els problemes immediats de la població, sinó que s’ha d’encaminar, s’ha de lluitar per canviar aquest model. Si no és així, correm el risc de caure en el cercle viciós de posar pedaços i no orientar la població perquè cerqui un vertader alliberament d’aquest model. Això ha de servir per educar la nostra població i mostrar-los que hi ha una altra manera de vida diferent que aquesta que ens han plantejat els organismes internacionals, sobretot el Fons Monetari Internacional. Llavors podrem trobar una manera diferent de fer les coses, però això ho podrem fer si ens unim tots, així com està globalitzat aquest model, facem tots una globalització per lluitar contra aquest mateix model. Cal continuar fent la revolució ja no armada, sinó d’idees, de dir les coses com són, de desemmascarar aquest model, perquè la ignorància és allò que permet que aquest model agafi força, i precisament cal trencar amb aquesta situació, que contribueix a perpetuar els pobles pobres.

A Nicaragua hi va haver una Revolució, es va establir el govern sandinista i, després, una democràcia formal. Creu que el poble s’ha beneficiat d’aquesta democràcia formal?
No, aquesta democràcia només és una paraula. La democràcia no consisteix només a permetre que la gent parli, no és només deixar que la gent vagi a votar. Això és part de la democràcia, però la democràcia que nosaltres hem plantejat és la democràcia participativa, la democràcia en què la gent té accés a tot el coneixement, aquesta és la vertadera democràcia, encara que aquí això s’ha reduït. Durant la Revolució Sandinista la gent tenia accés a una educació gratuïta, a una salut gratuïta, a tenir finançament: els obrers, els camperols... tothom. Ara ja no. Y a això li diuen democràcia, a això que ha vingut a desfer el que s’havia avançat en l’àmbit social i econòmic i que ha portat associada la prostitució, la delinqüència, les bandes de joves que assalten en els pobles de León, Matagalpa… En tots aquests pobles la gent ja no pot anar pel carrer de nit, de vegades ni de dia. Nosaltres abans no ho coneixíem, això, perquè hi havia un model econòmic i social diferent.

Pensa que avui dia encara és possible una altra Revolució, aquest cop sense les armes?
I és clar que sí! Això està clar. Nosaltres hem de continuar amb aquesta idea. Per què? Perquè s’ha de transformar el model, cal canviar-lo, s’ha de girar aquesta situació, perquè ni tan sols els que han plantejat aquest model n’estan convençuts. S’adonen que, en lloc de millorar, els nicaragüencs s’han empobrit més. Tenim més d’un milió i mig de nicaragüencs que són fora del país per manca de feina. Per això és una necessitat canviar la situació, perquè si no arribarem al pitjor extrem.

En quins àmbits veieu més feble el país?
El punt més feble del país és el social. Aquí és on es concentra tota la debilitat del país. Perquè no es preocupen per la situació socioeconòmica del país, està abandonat, en aquest sentit. Hi ha un grup que s’està enriquint mentre la majoria de la població s’empobreix. Passem de pobresa a misèria, en lloc d’avançar per anivellar una mica la situació dels ciutadans. I si no fos per la solidaritat, encara estaríem en unes condicions pitjors, especialment a Somoto, ja que els municipis del nord de Nicaragua, tant Somoto ciutat com el municipi, és la zona més pobra. Tanmateix, la solidaritat ens ha ajudat a enfortir-nos i ens ha donat una esperança per contribuir a resoldre els problemes. Per això agraïm, jo particularment, en nom de la meva família, en nom del municipi de Somoto, agraeixo tot aquest sacrifici que fa la solidaritat per donar suport a la nostra gent.

Què els diria, als ciutadans de Vic i als de Somoto?
Als ciutadans de Vic els hem d’agrair, i concretament al grup que s’ha preocupat potser no tan sols de Somoto, sinó també d’altres parts de l’hemisferi on igualment molta gent pateix la mateixa situació. Jo recordo que a la trobada de ciutats germanes vaig dir que no tothom en el món en què les condicions són diferents tenen la consciència d’ajudar altres persones que no tenen res, perquè n’hi ha que tenen molt i no se’n recorden dels que no tenen res. Per als germans de Vic, per a aquest grup que s’ha reunit, que ha estat pendent dels problemes que tenim aquí, els vull enviar una salutació fraterna com a germà. I a la resta els vull dir que s’ha de pensar en aquestes coses, que en el món hi ha milers de persones, milions d’éssers humans que se’n van a dormir sense menjar i que es lleven sense res per esmorzar.
D’altra banda, als ciutadans de Somoto els diria que ens hem d’organitzar millor per poder combatre aquesta situació i, sobretot, cal reconèixer tota aquesta solidaritat que ens arriba i saber-la aprofitar.

I als polítics?
A tots els polítics, no només als de Somoto, els diria que han de deixar de parlar massa, que cal actuar, perquè és amb acció, que podrem resoldre els problemes, no amb paraules. El món ja està avorrit de tanta politiqueria, vol accions concretes. No parlem més de pobresa i de pobres només per ocupar els pobres, per ser al poder, sinó que parlem-ne i actuem per resoldre els problemes de la pobresa, de la misèria que escanya milions i milions de persones. Cal canviar, per això és important que la societat civil s’organitzi, es faci forta perquè nosaltres facem el que hem de fer: canviar aquesta situació. Ens hem de convèncer que tu i jo podem canviar les coses per poder-li dir a un altre que “tu i jo podem”, i així successivament. Llavors, Quants tu i jo som?