ETÈRIA GLOBALITZACIÓ - agost 2001 - EMI VILA


M’esqueixa, per dins, una desesperació cruel,
una contradicció:
“Hem perdut, fins i tot, el dolor”.


On és l’opressió, l’extermini,
la tortura, la imposició,
la violència física o psíquica... On són?
On són aquells dictadors de milícia i cop d’estat,
que exprimien pobles, -dones, homes i nens-, com a seves possessions. On són?
On són aquells que, identificant-se en subjectes
de brutalitat i opressió,
feien brollar ràbia d’entre les dents,
lluita i revolta com accions,
força per la reivindicació...
Parien dones i homes prenyats d’ideologia,
que morien, senzillament,
per cantar les seves cançons. On són?

És que ens hem perdut amb ells?
* * * * *
L’alienació ens engloba,
en forma de globalització:
Éssers inanimats planegen pel món
perduts sense aquells,
blanc fàcil de tots els malsons.
Éssers de moneder, cecs que no miren,
es venen la llibertat per petites possessions.
Vivents morts, grassos d’individualisme,
plens de formes,
contents complaguts inconscients,
que abandonats en ells,
obliden mirar els altres, renunciant a existir.
Porucs de sentiments o lluita,
porucs d’amics, de confiança o compromís,
sense valors, morta la ideologia,
... porucs de vida, més enllà de la seva vida.

Dictadura de mercat, etèria,
ho engoleixes tot;
ni tant sols deixes sentir el rastre de les teves víctimes,
ni de la teva destrucció.

Que tornin els morts,
que torni el dolor... NO!
* * * * *
No em resigno,
em revolto a deixar-me morir, immòbil,
engolit de tanta contradicció.

Em nego a negar-me:
“els dones, homes i nens es miraran als ulls,
reconeixent-se la força
s’aprendran nus els valors;
reeixirà el compromís.”
* * * * *
Potser és ara el moment:
Creix la mobilització...
Donem temps al món!
L’esperança ha de resistir.

Emi Vila - agost 2001

NICARAGUA: SUBSISTENCIA Y HAMBRE- agost 2001 - MAURICIO CAJINA CANELO

De acuerdo al informe de las Naciones Unidas Nicaragua ha registrado un proceso de progresivo deterioro en los últimos años. Esto lo ubica como el segundo país del continente en términos de precarias condiciones económicas y sociales. Los factores para que los Nicaragüenses vivamos este destino, como principal han sido las voluntades políticas de los gobiernos de los últimos años con objetivos personales económicos y no en beneficio de la Nación.
Como ademdùm a la situación ya habitual de varios años atrás, los constantes fenómenos de sequía sobre la franja de Centro América que año tras año reduce su periodo de tiempo fracturando más la economía principalmente de las familias más pobres de estos países. Honduras como un país vecino con el actual fenómeno de sequía del 2001, ha declarado estado de Emergencia.

El gobierno de Nicaragua, muy poco consciente, no ha querido declarar el estado de emergencia, aún padeciéndose en el país condiciones muy deplorables, como la de los habitantes de la Zona Norte, muy patente el caso de Matagalpa donde las familias campesinas bajan por grupos de decenas y centenas hacia la ciudad en busca de alimentos para sobrevivir; consecuencias fatales, 5 niños muertos. Como anexo a la sequía, la baja de precios del café ha hecho que varias fincas cafetaleras sean abandonadas, por los trabajadores debido a que los productores no cuentan con políticas crediticias acordes a la realidad actual, para el mantenimiento del cultivo del Café. Este factor agudiza más la crisis económica. En el Departamento de Madriz en la zona de Cusmapa hay dos niños muertos, consecuencia de la misma miseria de vida. El mapa de pobreza en Nicaragua por cabeceras departamentales muestra datos de Matagalpa en 61%, Estelí 53%, Ocotal 68%, Jinotega 52% y Somoto 83%. El Municipio de Somoto no está lejos de toda realidad por lo que la Alcaldía Municipal de Somoto, pendiente y preocupados por el fenómeno de sequía como uno de los factores agravantes en el deterioro económico ha realizado un levantamiento de información en todas las áreas de cultivo principalmente de granos básicos obtenidos resultados de pérdidas de 99.9% en maíz, 99.36% fríjol y 96.61% en sorgo.

Con un promedio de pérdidas del 98.62%, las familias afectadas son 3220. En coordinación con el PMA (Programa Mundial de Alimento) hemos planificado el beneficio con el alimento a 670 familias; mediante un programa de alimento por trabajo comunitario.

Previo análisis de las condiciones que vivimos, hemos determinado tres propuestas, alternativas inmediatas para aliviar un tanto la problemática:
1. Facilitar Semilla a los Campesinos y Campesinas para siembra en postrera (mes Agosto – 15 de Setiembre).
2. Aprovechar de forma racional las fuentes de agua para cultivo de rubros alimenticios, hay que facilitar semillas e insumos.
3. Programa de Alimento por trabajo comunitario.

Ing. Mauricio Cajina Canelo
Vice-Alcalde Municipal de Somoto- agosto 2001

DADES PIB i DEUTE EXTERN - 1.999

Dades extretes de la pàgina web del Banc Mundial (http://www.worldbank.com/) i l'Institut Nacional d'Estadística (http://www.ine.es/) referents a l'any 1.999.


CATALUNYA -PIB per càpita 15.468 dòlars
Població 6.147.610 habitants

NICARAGUA - PIB per capita 469 dòlars - Deute extern 6.372 milions de dòlers
població 4'9 milions

GUATEMALA -PIB per càpita 1.622 dòlars. -Deute extern 4.061 milions de dòlars
Població 11,1 milions

EL SALVADO-RPIB per càpita 2.000 dòlars-Deute extern 3.705 milions de dòlars
Població 6,2 milions

HONDURES -PIB per càpita 857 dòlars -Deute extern 5.356 milions de dòlars
Població 6,3 milions

COSTA RICA -PIB per càpita 3.670 dòlars-Deute extern 4.182 milions de dòlars
Població 3,6 milions

PANAMÀ -PIB per càpita 3.414 dòlars- Deute extern 5.633 milions de dòlars
Població 2,9 milions

ESPANYA -PIB per càpita 12.708 dòlars
Població 39.852.651 habitants

MÉS BASE PER L'AGERMANAMENT - setembre 2000 - MIQUEL NOGUER BAU

Més base per l'Agermanament

Fa dos anys i mig, en Josep Cullell em va parlar per primera vegada de Somoto. A través d'en Xevi Bardolet m'havia assabentat que un grup de gent de Vic estava muntant alguna cosa semblant a una ONG i la proposta em va semblar interessant. No tant per la idea d'anar pel món a fer el bé sinó per la novetat que suposava per mi poder ajudar a arrancar de zero una organització petita però que treballés sobre el terreny. i, tampoc ens hem d'enganyar: la idea de viatjar a Nicaragua hi va tenir un pes molt important.

I va funcionar. Els que vam anar al primer viatge a Somoto I'estiu de I'any 98 en vam tornar il·lusionats i amb moltes ganes de fer coses. Des de lIavors, alguns han continuat participant activament a la comissió i en l'organització de projectes; d'altres han deixat la comissió i alguns altres fem el que podem. A I'assemblea general d'aquest diumenge no crec que haguem de marcar-nos grans objectius ni preveure canvis importants a curt termini. Alguns em replicareu que ja tenim uns quants dies d'história, però jo entenc que encara no estem prou madurs com per fer grans passos.

Ara cal afiancar I'agermanament, donar nos a conèixer i implicar rnés: persones
en el projecte. I com s'aconsegueix aixó? Parlant de coses concretes. Crec que la millor manera de vendre'ns és a través de campanyes concretes i d'actuacions puntuals. L'agermanament serà la suma d'aquests projectes. No hi ha millor manera d'engrescar algú a participar en un projecte solidari com el nostre que explicant-Ii qui en serà el beneficiat, si cal amb noms i cognoms.

La campanya d'informació a les escoles és una molt bona idea per fiancar 'agermanament, ja que els nens saben a qui envien la carta, els problemes que
té i coses de la seva vida. Els fa veure que darrera de la pobresa hi ha persones amb noms i cognoms que, en el fons no són tan diferents a ell. També és molt interessant la campanya de personalització d'ulleres, ja que tothom que participa a la comissió pot saber qui es beneficiara d'aquestes ulleres i per quina raó les ha demanat. Aquests són els grans avantatges de treballar en una organització petita com la nostra. Pero s'ha de fer més. 1, a parer meu, el nou pas· ha d'incloure que més gent pugui anar a Nicaragua per potenciar la nostra presencia allí. No ens hem de transformar en una agencia de viatges, pero tampoc tallar les ales a qui mostri interès en conèixer Somoto i fer-hi alguna tasca que des de la comissió es consideri positiva.
Crec que la simple presencia sobre el terreny ens pot ajudar a motivar-nos més a tots
plegats a continuar treballant per Somoto.

La millor manera que veig per aconseguir que aquesta presencia sobre el terreny es faci efectiva i sigui útil és implicar-hi la Universitat de Vic.
No tant la institució en sí com el seu alumnat i professors. Donar-nos a conèixer entre el professorat ens serviria perquè poguessin tutelar treballs de recerca i projectes de final de carrera que tinguessin Somoto com a objecte d'estudi. Si aconseguíssim que cada any la UV pogués promoure un grup de treball per anar a Nicaragua ens permetria mantenir un contacte permanent i recollir material i documentació abundant sobre Somoto.
A més, ens acabaria aportant més gent a la comissió de Vic, ja que de tots és sabut que la millor forma d'involucrar-se en resoldre un problema és haver-lo viscut.

Miquel Noguer Bau - Setembre 2000

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS- setembre 2000 - ASSOMVIC

L'Agermanament Solidari Somoto - Vic, ASSOMVIC, és un moviment social que respon a la preocupació que compartim un grup creixent de persones d tots els àmbits i edats davant de la situació de marginació i pobresa absolutes que viuen gran part dels pobles del món; una situació que és producte de l'opressió cultural i econòmica de societats agressores com les occidentals

Davant d'aquesta realitat, i com a primer pas, gent del carrer hem dicidit sumar esforços i treballar per promoure un agermanament cibil i solidari entre les persones que viuen a Somoto i a Vic.

El nostre objectiu és que a través de l'aproximació progressiva dels dos pobles, Nicaragua i Catalunya, i d'un intercanvi social i aprenentatge mutus poguem demostrar a tothom i, especialment, a les dones i homes que ens governen, que el món que tots volem, sense excepcions, és el món de la solidaritat, el món de la convivència i el món de la tolerància; en definitiva un món per a tothom.

Assomvic, setembre 2000